El dret a rebre una prestació compensatòria i el dret a la compensació econòmica per raó del treball.
Quan la ruptura de la convivència per la dissolució del matrimoni comporti que la situació econòmica d’un dels cònjuges es vegi més perjudicada que la de l’altre, el perjudicat té dret a exigir una prestació compensatòria per mantenir el nivell de vida que tenia durant el matrimoni, prenent en consideració les seves perspectives econòmiques, edat i salut.
Quan es produeix una millora de la situació econòmica del creditor o un empitjorament de la situació econòmica del deutor, entre d’altres.
El pagador podrà reduir la seva base general en l’IRPF.
El receptor, com un rendiment del treball en l’IRPF.
Quan es dissol el matrimoni dels cònjuges casats en règim econòmic de separació de béns (tots els matrimonis celebrats a Catalunya, tret que hagin pactat una altra cosa), el cònjuge que s’hagi dedicat a la llar familiar, als fills o al negoci de l’altre durant els anys de vigència del matrimoni té dret a una compensació econòmica per raó de treball, sempre que l’altre hagi tingut un augment superior del seu patrimoni.
La compensació s’ha de pagar amb diners, tret que les parts acordin un altra cosa. No obstant això, qualsevol d’elles pot demanar al jutge que el pagament es faci amb uns béns determinats. En aquest cas, ho decidirà l’autoritat judicial.
La compensació econòmica no suposa un guany patrimonial. Per tant, no dóna dret a una reducció de la base general de l’IRPF al pagador ni és un rendiment del treball en l’IRPF del receptor