Recordeu aquell espot publicitari de la DGT, cap al 1985, en què Steve Wonder, des de la part del darrere del seu descapotable, ens cantava: “DOOON’T, DRIVE, DRUNK”, i acaba l’anunci amb el mateix missatge traduït amb un accent especial: “Si bebes, noooo, conduskassss.” Aquest anunci va tenir un gran èxit.
Vejam: la veritat és que no vull pas que canteu cap cançó, però sí que m’agradaria que en acabar aquest article els digueu als vostres familiars, amics, companys de feina, empleats…: “Escolta, al proper sopar d’empresa, millor si hi anem en taxi”.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2016 el nombre d’adults condemnats amb sentència ferma va ser de 271.526. D’aquests, el 23,8% ho van ser per delictes relacionats amb la seguretat viària. Feu comptes: 64.623,18 condemnes en 1 any. Ja us podeu imaginar que aquest delicte és el que més es repeteix als jutjats. I m’atreviria a dir que més del 50% de les condemnes, unes 40.000, ho són per la conducció sota els efectes de l’alcohol i les drogues. Més de 100 condemnes al dia.
La feina dels advocats en aquesta mena d’assumptes és limitada. La veritat és que hi ha poques estratègies de defensa. No em sembla malament, atesa la gravetat de les conductes, però hauríem de reduir tantes condemnes.
Qualsevol de nosaltres es pot trobar en aquesta situació si subestimem els efectes de l’alcohol i ens posem al volant en condicions, diguem-ne, “inadequades”, després d’un sopar d’empresa. En girar a la primera cantonada, ens trobem la policia. I si li fem la guitza amb l’etilòmetre de mà i superem els 0,60 mg/l, estem perduts, denúncia, vehicle immobilitzat i cap al jutjat.
Què passarà al jutjat?
El que fa un advocat quan arriba al jutjat és anar a buscar l’atestat policial. S’ha d’analitzar el resultat dels tests d’alcoholèmia. Si la taxa no supera els 0,63 mg/l, “bingo”, tenim possibilitats d’absolució, per aplicació dels marges d’error sobre els mecanismes de control. Avui dia, passa poques vegades. La fiscalia te l’afina.
També revisem l’acta de simptomatologia elaborada per la policia. Si hi ha sort i l’agent no ha estat gaire curós en la descripció del nostre comportament, podem aprofitar-ho. Si, per contra, la pren amb nosaltres i hi diu “camina amb dificultat, parla pastosa, ulls vidriosos, pregunta el mateix nombroses vegades… no s’adona de res”, hi haurà condemna.
Quedar-nos sense possibilitat de conduir durant més de mig any és un canvi a les nostres vides difícil d’assimilar, per tant, recordeu: “SI BEUS, NO CONDUEIXIS”. Alt i clar.
