Aquell gran jurista romà, Domici Ulpià, deia: “La justícia és donar a cadascú el que és seu.” Però què passa realment als nostres tribunals?
Quan acabeu de llegir aquest article, m’agradaria que penséssiu en el vostre advocat. Truqueu-li. Mai no és tard.
El dilluns 23 d’octubre de 2017, el meu client em va trucar a la nit. Estava preocupat perquè el dimarts teníem el judici. Normal, com la majoria de vosaltres, no és habitual trobar-se en un judici penal en què el fiscal ens demana 3 anys de presó i una indemnització de més de 100.000 € per un delicte que no hem comès.
Li vaig dir: “Tranquil. El que està fet, fet està. Ara només hem de seguir l’estratègia i esperar. Tot anirà bé.”
A la tarda, el client respirava alleujat. El Ministeri Fiscal va retirar l’acusació per falta de proves i el tribunal el va absoldre a l’acte. Estava satisfet. Jo també. Vaig pensar: “S’ha complert la màxima d’Ulpià.”
Tanmateix, l’endemà al matí vaig rebre una altra trucada del meu client. Em va confessar que en realitat sí que havia comès el delicte i em va donar les gràcies pel servei.
Vaig redactar aquest article per transmetre-vos la importància de comptar amb un advocat de la vostra confiança. I més amb els temps que corren.
Segons el Departament de Seguretat Nacional, amb dades del Ministeri de l’Interior: “La taxa de criminalitat a Espanya l’any 2016 va ser 7,4 punts menys que el 2015. Avui dia, es cometen 43,2 delictes per cada 1.000 habitants.”
En el nombre de delictes per habitant, no es tenen en compte els que van quedar impunes. Òbviament, els advocats no rebrem pas publicitat gratuïta del Ministeri de l’Interior, però la nostra feina i professionalitat són aquí.
Com us he dit abans, el vostre advocat us proporcionarà una defensa eficient, n’avaluarà els riscos i en controlarà les conseqüències. Contacteu-hi.