L’acusat, administrador únic de l’empresa, va subscriure un contracte d’arrendament de local de negoci amb la propietària d’aquest local.
Per l’impagament de les rendes, la propietat va instar judicialment el desnonament de l’empresa, la qual cosa va acceptar el jutjat i es va comunicar a l’acusat.
L’acusat, com aquell qui res, va iniciar els tràmits per al traspàs del negoci i va arribar a rebre un xec de 80.000 € més 14.000 € més per IVA sense tenir cap facultat de disposició d’aquest local.
L’Audiència Provincial va condemnar l’acusat i la seva empresa per un delicte d’estafa i els va imposar una multa. A l’empresa, de 282.000 €, a més d’obligar-los solidàriament a restituir 94.000 € a la víctima.
No obstant això, el Tribunal Suprem va absoldre els dos acusats, persona i empresa, per una infracció processal. Va considerar insuficients les proves en les actuacions per acceptar el relat de fets en què es basaven el Ministeri Fiscal i l’acusació particular.
STS 3813/2015. F 02/09/2017.
“El que és bo per a tu, també ho serà per a la teva empresa”